Ruta lineal pel casc antic del poble de Castellet que recorre els oficis i les tradicions dels veïns d’aquest poble a través de diferents figures a escala real i bidimensionals.
L’autor de la obra és Luis Zafrilla, autor local reconegut per les seves obres ja realitzades prèviament en altres localitats nacionals.
El recorregut culmina amb la obra “Möebius”, la qual ens representa les etapes de la tasca de cultiu de la vinya en 12 vinyetes que componen un anell de Möebius, és just en aquest punt on trobem un mirador amb vistes al Penedès i el Parc del Foix.
Aquest obra ens endinsa a l’escenari per a desplegar aquesta ruta ambientada a principis del segle XX, mostrant l’escena de treball d’extracció de pedra de l’antiga pedrera.
Com podem veure, la disposició del conjunt consta de dues figures sobre les bastides dedicades a l'extracció dels blocs de pedra, en el sòl altres figures de picapedrers treballen partint els blocs i altres donen forma definitiva a les diferents peces, finalment una altra escena on un grup d'obrers carreguen els blocs treballats en el carro tirat per dos cavalls per al transport al seu destí.
Les figures i elements bidimensionals són de xapa d'acer pintades de manera realista i integrades entre elements tridimensionals, i per dur a terme els personatges es van utilitzar persones del municipi com a models per a les figures.
Ens situem al costat de l'antic forn on eren emprats per a la càrrega de llenya (fogots) per a coure el pa, i ens trobem davant l’obra on es ret homenatge al “ruc català”.
Componen l'obra quatre siluetes en acer policromat, dues cries i una femella descansant després de la jornada de treball i un mascle preparat per a la càrrega, disposats naturalment en diverses postures i actituds.
La pintura realista i la idoneïtat de la ubicació ens ajuden a viure una escena més realista.
Sobre la paret de l'antic forn de Castellet s'incorpora aquest gran mural monocrom que recrea una possible escena quotidiana en l'espai interior de l'edifici del forn cap a mitjans del segle XX.
L'autor ha buscat un resultat final similar a un gravat, xilografia o dibuix d'ombreig monocromàtic.
Aquesta obra de format considerable, resolta en una planxa d'acer tallin retallat i buidatge, recrea en la paret exterior l'arquitectura i distribució interior del forn, els utensilis que es poguessin emprar i les tasques que es realitzaven.
Ens situem als anys seixanta del segle passat, i veiem una trobada casual entre dues veïnes al costat de la porta del forn, recreant personatges reals del poble. Una mare que vol entrar a comprar i l'àvia que ja ha anat al forn pe pa i una mona de pasqua per a la seva neta, mentrestant el bebè als braços de la mare menja un tros de pa que li ha donat l'àvia.
Com a models per a les figures s'ha retratat a descendents d'antics forners, adornades amb vestimenta de l'època.
L’obra de format mitjà, d'aparent senzillesa compositiva i de resultat càlid i agradable, ha estat realitzada en ferro i pintada amb acabat realista.
Com un fris al llarg d'aquest mirador, es desplega l’obra amb el teló de fons del paisatge del Penedès, complint la funció de tanca protectora sobre el talús i la gelosia lleugera visualment permeable. Ens trobem en un balcó amb vistes al Penedès.
La peça representa l'anar i venir quotidià dels habitants del poble a mitjans segle passat.
Com a element d'unió entre les figures s'aprecia un “marge” (paret de pedra) i una barraca de pedra seca on s'enfilen i articulen en animat tràfec diverses figures en moviment en els dos sentits: la dona, el carreter, el capellà i l'escolà, la mare amb les filles i la bugada, el carter amb la bicicleta, els pagesos, els infants corrents per anar a l’escola…
Suggeriments dibuixats en acer tallin retallades i buidades que permeten gaudir de l'obra i a la mateixa vegada del paisatge de fons.
Penélope, és una obra tridimensional realitzada en acer patinable (acer corten) i composta per nombroses làmines de seccions verticals unides entre si, dotant a la peça de diferents possibilitats de contemplació i d'interpretació.
Si us hi fixeu bé, la separació entre làmines ens permet tenir una visió diferent de la peça depenent del punt on es trobi, fins a arribar a desaparèixer i fondre's amb el paisatge.
La figura femenina cenyida per la brisa, que mira cap a la llunyania amb la mà en el front protegint-se del sol, potser albirant al seu home en la distància com haurà succeït tantes vegades en aquest mirador. Al seu costat té la cistella amb la manta que teixeix i desfà, la qual cosa ens suggereix la llegenda de Penélope recreada en una dona de la terra i ens il·lustra el moment en què treu el cap atalaiant l'horitzó per a veure si divisa a Ulisses en el seu vaixell que torna a Ítaca.
Castellet Encantat culmina amb aquesta última obre de format extraordinari i dissenyada per a ser ubicada en aquest punt exacte en el que ens trobem, ens proporciona un joc entre la imatge i la realitat que ens endinsa dins de l’obra.
S'ha creat una obra senzilla i complexa alhora, oberta i aèria, arrelada en la història i en el perdurable a través del temps. Es tracta de la figura tridimensional del conegut anell de Möebius, circumdat per una sola aresta sense fi, que suggereix la idea del moviment permanent, l'etern retorn, la recurrència dels cicles, la pervivència de l'activitat humana en l'esdevenir de les estacions...
Si us situeu al davant d'una de les vinyetes representades haureu d'observar el dibuix i després el paisatge que s'hi amaga darrere, podreu comprovar que hi ha reflectits els elements de les vistes reals.
La banda està dividida en dotze vinyetes quadrades on s'il·lustren les diverses activitats del sector vitivinícola al llarg del cicle anual, inspirades en la ceràmica popular de la rajola catalana. El resultat final és el d'una gran vidriera acolorida que ofereix diverses possibilitats de contemplació i en la qual varien els efectes de les seves transparències segons la posició del sol.
L’atractiva obra i el lloc simbòlic amb vistes al Penedès i el Parc del Foix, són un punt de mirador excepcional.
