Sant Marçal és una església a la part més elevada del nucli catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'actual església de Sant Marçal és un edifici modern (a la façana hi ha la data de 1914) tot i que el seu origen cal remuntar-lo al segle XIII. Va pertànyer a la canònica de Solsona fins al s. XVI, i posteriorment a l'Arboç (s. XVII) i a Castellet (s. XVIII-XIX).
L'església de Sant Marçal és una construcció de planta rectangular amb absis semicircular. Té una única nau i es cobreix amb teulada a dues vessants. La façana és de composició molt senzilla i presenta, incorporat a la part esquerra, el campanar de planta quadrada i tres cossos, al més alt dels quals s'obren finestres d'arc de mig punt. Aquesta torre té coberta de pavelló, decorada amb ceràmica vidriada.
La part central de la façana és d'inspiració clàssica, damunt la qual s'obre una obertura circular. Al vèrtex de la teulada hi ha una creu. El conjunt es completa amb les capelles adossades d'ambdós costats i amb l'edifici de la rectoria.
